dilluns, 15 de gener de 2018

a punt de col·lapsar

Doncs com qui no vol la cosa ja fa 13 mesos que no puc treballar de bomber. Que fort! Espero poder tornar a ser-hi en altres tres. De moment va tot be, però l'avanç que he de fer en aquestes poques setmanes ha de ser considerable. Abans de Nadal m'havien dit que portava ritme de futbolista, llàstima que no diguessin que m'emportava també el sou.
El treball específic i diari és important
Ara per ara aquí estic. Puc començar a agafar la bicicleta (m'han prohibit caure) i l'últim dia de rehabilitació em van posar a la cinta de córrer, res, uns pocs minuts per veure com anava. Així que m'he de conformar en anar fent gimnàstica de rehabilitació, portar papers a l'INSS, que és qui em pagarà fins que estigui d'alta, i paciència, molta paciència i bon humor.
Però com toca parlar de col·lapses hauria de posar-me en matèria. sinó acabaré amb la vostra paciència. Col·lapse vol dir que alguna cosa que no estava prevista que fallés falla i se'n va tot a norris. En aquest cas i parlant de bombers en tenim de diversos tipus. El primer, i és el que se'ns ve primer a la ment seria quan l'estructura d'un edifici es trenca i acaba amb l'edifici a terra. Un altre seria, com en la cisterna que aquesta setmana ha cremat a Les (Val d'Aran), el moment en que les flames podien haver debilitat l'estructura del dipòsit i provocar una explosió, però això no va passar. Tot i que Bombers i Pompiérs estem justos de personal, la resposta en aquest i la majoria de serveis son suficientment ràpides com per a que els vehicles i la primera actuació s'efectui abans del temps (teòric) que triga el metall en perdre la reva resistència mecànica.

Un altre col·lapse també el podriem tenir el dia en que siguem tant pocs bombers com per a que determinat nombre de serveis no es puguin realitzar, haver de tancar parcs, tenir camions espatllats o pendents de ITV... Be, de moment als serveis s'hi arriba, però tancar parcs i vehicles pendents de ITV ja hi hem arribat. La sort ha estat que sempre ha estat de forma puntual.
freqüència ITV
Els parcs de professionals disposem d'un mínim de dos vehicles d'aigua, per tant sempre es poden repartir de manera que tinguem "apartats" els vehicles sense la ITV, encara que si son vehicles relativament nous (menys de 10 anys i sense deficiències) segurament en cas de necessitat els acabaríem traient. I en el cas de parcs de voluntaris segurament també n'hi ha (molts menys) amb dos vehicles d'aigua. Només és una qüestió logística de repartiment de vehicles entre parcs. Res complicat. El problema el tenim si aquesta situació s'hagués d'allargar gaires setmanes i acumulant ITV de camions (com a vehicles especials la majoria la passen cada 6 mesos, i els nous cada any). I en aquest cas (I RECTIFICO LA VERSIÓ ANTERIOR) tampoc és culpa del 155, aquí el contracte amb l'empresa de manteniment ha expirat i per tant aquesta ja no porta ni paga les taxes dels vehicles a la ITV.  Per tant, i per evitar problemes gairebé anuals o de fi de contracte, no entenc com no es preveu una partida anual específica per dotar econòmicament els imports de les ITV a tots els vehicles de bombers.

Però per sort i ara vaig a l'últim col·lapse, la voluntat de les persones que conformem Bombers som responsables i intentem sempre donar el millor de nosaltres mateixos. Per una part la gent que distribueix els vehicles i els mitjans materials, dins la pèssima planificació de compres, licitacions, contractacions i en aquest cas la més que horrorosa planificació econòmica de Can Bombers, ja que any rere any no permet disposar de servei de manteniment de vehicles durant les últimes setmanes de l'any, tampoc sap comprar roba en cicles suficientment curts com per a disposar de noves partides abans de que s'acabin els pantalons, samarretes, camises... de la mateixa manera que actualment es preveuen partides molt petites per a la reparació d'equips importants com son els d'escarceració, motxilles per al transport de mànegues i altre material per a la campanya d'estiu,... i per tant a partir de cert nombre de demanda ja no es pot reparar ni subministrar res fins a la propera licitació/comanda. Així que ens queda molt i molt per canviar, però no és tant a nivell operatiu sinó a nivel de planificació organitzativa, logística i d'infraestructura. Aquí si que podem dir que el col·lapse el portem arrossegant des de fa ja dues dècades. Però els cascs forestals, les jaquetes forestals i els nous jaquetons (des de 2017) eclipsen qualsevol mancança real en material bàsic.
Quan hi ha serveis en dies especials la gent dona tot el que pot i més. Els dies de nevades importants, els dies de plujes intenses o de ventades provoquen que els parcs implicats hagin de donar servei a més de 20 i de 30 serveis en unes poques hores. La majoria no son serveis complicats. Posar una bomba d'extracció d'aigua amb mànegues fins a la primera claveguera operativa, pujar i baixar amb la cistella de l'autoescala per tal de despenjar persianes trencades, finestres obertes i que a base de cops de vent s'ha trencat el vidre, baranes i parets de maó caigudes, branques que tallen carreteres i camins... son molts dels serveis que durant aquestes jornades ens porten a treballs senzills però intensos.
En dies de molta feina tots fem llistes. A Control, a parc i al camió.
Normalment acabem fent llistes de serveis que agrupats per zones/rutes vas assistint a mesura que acabes el servei anterior. Aquest seria un exemple de "col·lapse" bàsic, degut a l'acumulació de serveis (cap d'ells és urgent, però si important), però que si ho mires fredament no és cap col·lapse. I és fàcil veure-ho. Durant la majoria d'aquests dies també hi ha accidents de transit o incendis. Aquests no tenen espera, i sigui el que sigui que estiguis fent, t'atures, respires, i tornes al vehicle. Sense dubtar ho pares tot i et dirigeixes al servei en majúscules. Aquí no hi ha excuses. Dones el 100%, com sempre, com un dia de parc avorrit, però avui és un dia d'estar donant voltes, de balcó en balcó, de soterrani en soterrani, creuant la ciutat un cop i un altre.
Tots hem viscut aquestes jornades. Després de 4, 5 o 10 hores sense parar tornar al parc és com quan arribes al cotxe després d'un gran dia d'esquí, et treus les botes, et seus al cotxe i beus una mica d'aigua. Doncs això igual. Arribes al parc, et poses sabatilles còmodes, t'hidrates i menges alguna cosa fàcil. Després et poses a riure i comentar les curiositats viscudes. (Els fantasmes que tots portem al cap s'han de compartir, sols ens farien mal).
El proper dia de grans pluges, intenses ventades, nevades importants al Pirineu o els dies previs a Sant Joan penseu en els bombers... tot i que durant l'any ens anem queixant (i majoritàriament amb raó -pel col·lapse en planificació que he dit abans) ens trobareu al peu del canó.

Vols rebre els articles per correu? apunta't!